Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2019

Spinoza

Imatge
Baruch Spinoza (1632-1677) va ser un filòsof modern, actualment reconegut com un dels principals exponents del racionalisme. Entre les seves obres destaca problematitzar i aportar una comprensió diferent sobre la naturalesa en relació amb la divinitat, així com haver discutit de manera important conceptes morals, polítics i religiosos  

Comentari text Descartes

Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allò que la memòria, plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el moviment i el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert. Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haurà potser algun Déu o un altre poder que em posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè, què se’n segueix d’això? Fins a tal punt depenc del cos i dels sentits que no puc existir sense ells? Però m’he convençut que no hi havia res de res al món, ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, m’he convençut també que jo no existeixo? Certame...

Racionalistes postcartesians

Imatge
Definició de substància segons: Desca rtes:  Descartes reconeixia dues substàncies autònomes: l'espiritual i la corporal. Spinoza:  Spinoza va superar el dualisme en les vies de la filosofia materialista. Considerant l'extensió i el pensament com a atributs d'una substància corporal única, l'estudiava com a causa de si mateixa. Leibniz:    Quan Leibiniz parla de la percepció de les mònades no es refereix a percebre el món extern a la mònada, sinó a percebre el que està contingut en elles. Tipus de substància segons:  Descartes:  2. Spinoza:   3. Leibniz: Per Leibniz hi ha una multitud de mònades, amb diferents graus de percepció de la realitat com un tot, cadascuna de les quals és com un univers diferent, això és, una perspectiva individual dels diferents punts de vista de cada monada. Concepte de Déu segons: Descartes: La demostració de l'existència de la substància infinita (Dé...

Filosofia renaixentista

Imatge
-Idees del pensament humanista: L'Humanisme  va ser un moviment de recuperació de les arts i les lletres clàssiques. No es tractava només d'imitar-les sinó d'utilitzar-les com a base de la renovació de la societat i cultura europees. Van recuperar el coneixement de les llengües grega i llatina, per poder llegir  directament  els  autors  grecoromans, sense acudir a les traduccions i interpretacions medievals. Sobretot, els humanistes es van preocupar pels temes vinculats a l'ésser humà. Aquest nou pensament va tenir una àmplia difusió gràcies a la invenció de la impremta. Alguns humanistes van ser molt coneguts a la seva època  com Erasme  de  Rotterdam. Els humanistes van impulsar la recuperació de la cultura clàssica per afavorir l'educació i com a camí de renovació de la societat. Van ser crítics amb el paper que havia tingut l'església i el poder. Van destacar el paper de la lògica, l'estètica, les emocions,......

Resum + comentari "Carta a Meneceu"

Imatge
CARTA A MENECEU- EPICUR A la carta d'Epicur a Meneceu, es descriuen els més bàsics i probablement els més importants lineamientos del seu sistema filosòfic (Epicureisme), la mateixa inicia recalcant la importància de filosofar en tot moment, tant quan s'és jove com quan s'és vell, tenint com a tema de reflexió central la felicitat ja que segons Epicur: quan es té, es té tot i si ens falta fem el que sigui per aconseguir-la, al seu torn Epicur lliga la felicitat amb el plaer que és el bé suprem i el dolor com mal suprem. Epicur proposa una total eliminació del temor cap, els déus (acceptant les seves existència), la destinació i la mort. Als primers no cal témer-los perquè aquests no poden relacionar-se amb nosaltres ni per ajudar ni per desfavorir, fent inútil la seva veneració o el seu temor, a la mort tampoc cal témer-li perquè no ens afecta en cap sentit, mentre estem vius no és present i quan arriba nosaltres ja no estem; en canvi el savi, no venera la vida per...