Resum + comentari "Carta a Meneceu"

CARTA A MENECEU- EPICUR

A la carta d'Epicur a Meneceu, es descriuen els més bàsics i probablement els més importants lineamientos del seu sistema filosòfic (Epicureisme), la mateixa inicia recalcant la importància de filosofar en tot moment, tant quan s'és jove com quan s'és vell, tenint com a tema de reflexió central la felicitat ja que segons Epicur: quan es té, es té tot i si ens falta fem el que sigui per aconseguir-la, al seu torn Epicur lliga la felicitat amb el plaer que és el bé suprem i el dolor com mal suprem. Epicur proposa una total eliminació del temor cap, els déus (acceptant les seves existència), la destinació i la mort. Als primers no cal témer-los perquè aquests no poden relacionar-se amb nosaltres ni per ajudar ni per desfavorir, fent inútil la seva veneració o el seu temor, a la mort tampoc cal témer-li perquè no ens afecta en cap sentit, mentre estem vius no és present i quan arriba nosaltres ja no estem; en canvi el savi, no venera la vida però tampoc defuig de la mort ja que per a ell, el plaer i la felicitat no estan en l'abundància sinó en la intensitat. Epicur també fa una classificació dels plaers: els primers són els naturals i necessaris, després els naturals però no necessaris i finalment els no naturals ni necessaris. A partir del coneixement dels plaers l'home pot fer una elecció d'ells (no de tots) per assolir l'equilibri un punt on no tingui pertorbació ni de cos ni d'ànima. També cal tenir en compte que alguns plaers es tornen després dòlars més grans i el mateix en sentit contrari. La felicitat només pot aconseguir-se tenint un judici precís que ens permeti examinar les causes de cada elecció o aversió, per tant el judici és l'element central encara més important que la filosofia, Epicur proposa una vida feliç i aquesta no pot anar deslligada de la justícia i la prudència així com tampoc de la senzillesa que ens permet gaudir encara més de totes les coses de la vida, siguin frugals o luxoses. Comentari. La filosofia proposada per Epicur ens planteja una doctrina ben estructurada en el sentit que posa en un pla senzill i bastant instintiu les necessitats i desitjos bàsics de les persones i al seu torn proposa la manera enque aquestes necessitats i desitjos poden ser satisfets en la millor forma. Concentrant-se en la recerca de la felicitat a través dels plaers i la disminució del dolor, Epicur afirma podem aconseguir aquest tan desitjat balanç i tranquil·litat del nostre cos i la nostra ànima, lamentablement la carta d'Epicur a Meneceu no ens permet albirar com garantir la coexistència de la recerca de la felicitat pròpia amb la de recerca dels altres. El balanç espiritual i corporal que proposa la filosofia d'Epicur és força defensable ja que a partir del plaer i l'absència del dolor, no proposa una vida luxuriosa i plena d'excessos en què només importin els plaers físics i molt menys proposa com a elements de la seva doctrina tots aquells conceptes que en les societats actuals s'han establert com a símbols de felicitat: les possessions físiques, la fama, la ostentosidad, el consum depredador, l'acumulació de riqueses entre molts altres; en sentit contrari, Epicur defensa la sobrietat i la senzillesa en el nostre diari viure, gaudint d'aquesta manera tant en l'austeritat com a les possibles abundàncies, és a dir, arribar a un estat corporal i espiritual en el qual puguem realitzar-nos i ser feliços independentment de les condicions terrenals que ens envoltin. el desenvolupament de la capacitat de discernir adequadament l'elecció dels plaers i dolors que es presenten constantment en les nostres vides.

En aquesta carta Epicur li explica a Meneceu quins factors són els que influeixen a l'hora de trobar la felicitat, que com és propi dels epicuris la recerca d'aquesta felicitat consisteix en el gaudi dels plaers naturals tant de cos com d'ànima, Epicur cita quatre tipus de factors que faran de la nostra vida una vida més feliç, que són:

La primera, diu que cal creure en Déu com un ésser vivent, immortal i benaurat.

La segona, és pensar que la mort no és nuetro enemic, simplement l'hem d'afrontar com una cosa que ens treu la sensibilitat que al cap ia la fi en això consisteix la mort, en una pèrdua de la sensibilitat. En aquest segon exemple, Epicur classifica com ximples a aquelles persones que tenen por de la mort, ja que és millor viure esperant-la que no témer per així poder gaudir de la vida, arribant a la conclusió que el savi és la persona que no té por deixar de viure, ja que la mort suposa el decans dels treballadors d'aquesta vida.

En tercer lloc fa referència als plaers naturals, i a uns desitjos vans, dins dels naturals uns són necessaris i altres simplement naturals. Dins dels necessaris es trobes la sensibilitat, la mateixa felicitat ... però entre tots destaca la reflexió pròpia dels éssers humans, que és la que ens permet triar entre aquells actes que són bons dels errors, i és gràcies a aquesta reflexió amb la qual obtenim la felicitat tan anhelada per l'ésser humà.

I en quart lloc apareix el terme de plaer, propi dels epicuris, que diuen que és el que tenenemos de buscar i trobar per trobar la felicitat, Epicur diu que el plaer és el principi i la fi del viure feliçment. El terme plaer fa que Epicur pensi que per ser feliç cal buscar el plaer, però el plaer no només són com diu ell, una taula plena de menges, ni mantenir relacions sexuals ... ser feliç també pot consistir en ser honest, just, prudent.