Hipàtia

-
Hipatia de Alexandria va ser una de les primeres dones de la historia que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Va néixer a Alexandria, Egipte en l’any 370 i va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 415.

De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare, a qui ella adorava, era Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l’època va ser el mestre d’Hipatia des de que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma filosofa i matemàtica, cosa que era summament inusual en un sistema en el que las dones no tenien dret a l’ educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de les seves cases, les seves famílies, les seves amistats i de "les feines femenines".

L'obra de Teó compta amb Comentaris a algunes de les obres més rellevants que s'havien escrit fins llavors en els camps de les matemàtiques i l'astronomia. La seva tasca consistia a ordenar, reescriure a mà els volums més importants i fer comentaris manuscrits al marge, amb anotacions que permetien diferenciar el que era l'autor del que era del comentarista.

En matemàtiques, Teó va aprofundir en Els Elements d'Euclides que era la base de la geometria de l'Antiguitat i ho seguiria sent fins al segle XIX. En la seva revisió d'aquesta obra va esmentar a Hipàtia com a deixebla i associada, el que podria indicar que la van elaborar junts. Així mateix, van escriure un tractat sobre l'obra matemàtica d'Euclides.

Pel que fa a Hipàtia, va escriure el Comentari de la "Aritmètica" de Diofant, un dels seus matemàtics favorits, que va donar un impuls decisiu a l'àlgebra amb la creació d'uns signes matemàtics que simplificaven i agilitaven les operacions i els càlculs. El text d'Hipatia va permetre que el treball del científic es donés a conèixer. També es va interessar per Apol·loni de Pergamo, ja que la geometria de les figures còniques, introduïda per aquest, li resultava crucial per al posicionament dels cossos celestes.

En astronomia, Teó va analitzar en profunditat l'obra de Ptolemeu (100-178) qui va ser el responsable de perfeccionar el model geocèntric a través de la recopilació de les principals aportacions de l'astronomia antiga. El Almagest va ser el primer tractat matemàtic que va donar una explicació completa, detallada i quantitativa de tots els moviments celestes. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Comentari text Descartes

-
Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allò que la memòria, plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el moviment i el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert. Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haurà potser algun Déu o un altre poder que em posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè, què se’n segueix d’això? Fins a tal punt depenc del cos i dels sentits que no puc existir sense ells? Però m’he convençut que no hi havia res de res al món, ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, m’he convençut també que jo no existeixo? Certame...
Més informació

Aristòtil, Metafísica I 3, 983b. Comentari de text

-
Imatge
«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els  únics principis de totes les coses  eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es  corromp, car tal naturalesa es conserva sempre...  Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que  Tales , qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és  l’aigua  (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja...
Més informació

Mite del carro alat

-
Imatge
Per explicar el principi del moviment en l'ésser humà, és a dir, l'ànima, Plató recorre a la metàfora del carro alado. Segons aquesta al·legoria l'ànima és com un auriga pujat a un carro tirat per dos cavalls. Les seves ales s'enforteixen amb la contemplació de la Veritat i el Bé al món de les Idees.   Les ànimes dels déus són carros tirats per dos cavalls bons que els permeten gaudir sense dificultats de les altures on es troba el món intel·ligible. No obstant això, l'ànima humana és un carro del que tiren un cavall bo, que impulsa a l'ànima cap al coneixement, i un altre dolent, que desitja tornar al món dels plaers sensibles.  Per això, encara que les ànimes dels homes intenten seguir a les dels déus, són maldestres i es molesten i calciguen unes a unes altres. Només les millors arriben a entrellucar amb molta dificultat el món on habiten la Justícia i el Bé en si mateixos.  Inevitablement, en ser privades de l'aliment intel·ligible, les ales de l...
Més informació