Hipàrquia

-
La primera feminista de la història, entiendiéndose feminisme com la crítica i qüestionament de l'assignació de rols socials sobre la base del gènere i la lluita contra el patriarcat, no va ser ni Christine de Pizan (1364) -com sostenia Simone de Beauvoir- ni Mary Wollstonecraft (1759); va ser Hiparquía (IV a.C.). Hiparquía va ser una gossa, única component femenina de la Secta del Gos i l'escola dels cínics grecs, deixebla de Diògenes de Sínope i companya sentimental de Crates. A més va ser ella, i no Hipatia (s. IV-V), la primera dona filòsofa de la història.

Lamentablement no es conserven en l'actualitat cap de les seves obres. Diògenes Laerci en parla en la seva famosa obra "Vida dels filòsofs més il·lustres" (VI, 2) dins l'apartat de Crates, el seu company sentimental, sent l'única dona citada com filòsofa en tota l'obra tot i que, quina sorpresa, sense tenir un apartat propi. Gràcies al lexicògraf grec Suidas (s. X) sabem que va escriure almenys tres obres: hipòtesi filosòfiques, Epiqueremas i "Qüestions sobre Teodoro l'ateu". Teodoro -filósofo cirenaico- va tenir una topada alguna cosa més que dialèctic amb Hiparquía a Atenes. Teodor no era molt partidari que Hiparquía assistís, per ser dona, als banquets amb Crates; segons ell només les heteres podien fer-ho. La menyspreava sobretot perquè es va dedicar a la filosofia. Pel que sembla durant un banquet a casa de Lisímaco, Hiparquía el va deixar en evidència. Teodoro li va preguntar si era ella la que havia canviat la filosa per la filosofia, al que Hiparquía li va contestar amb una pregunta retòrica si creia ell que havia fet malament en dedicar-li a l'estudi el que per la seva condició femenina li hagués correspost dedicar a les tasques domèstiques. Enfadat Teodoro, sembla ser que li va arrencar la roba intentant deixar-la en evidència, però igual que una Friné, la seva nuesa només va servir per justificar la seva acció. 

Hiparquía procedia d'una família benestant però aviat va abandonar, amb 15 anys, totes les seves riqueses i el seu poder social heretat per unir-se als cínics costat de Crates, vivint sense propietats, públicament. S'explica que Hiparquía i Crates van segellar el seu amor fornicant a les escales d'un portal públic, una cosa molt comú entre els cínics, que solien orinar i fins i tot masturbar-se en públic sense cap problema en base a la anaideia (manca del sentit del ridícul). El deixeble de Hipàrquia i Crates, Zenó de Cítion, va ser el fundador de l'Estoïcisme, corrent que advocava per la igualtat de sexes i l'amor lliure.

Hiparquía va rebutjar la cultura oficial atenesa que recloïa, excloïa i subordinava a la dona, expulsant-de l'espai públic, tant cultural, política com sociològicament. Participava de la vida pública i tenia "visibilitat", enfront de la "invisibilitat" femenina del moment. Va desafiar amb el seu comportament públic, el seu rebuig a la oikonomia i amb el seu interès intel·lectual, a una societat patriarcal, masclista i misògina.


Video amb més informació sobre aquesta gran dona: 















Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Comentari text Descartes

-
Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allò que la memòria, plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el moviment i el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert. Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haurà potser algun Déu o un altre poder que em posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè, què se’n segueix d’això? Fins a tal punt depenc del cos i dels sentits que no puc existir sense ells? Però m’he convençut que no hi havia res de res al món, ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, m’he convençut també que jo no existeixo? Certame...
Més informació

Aristòtil, Metafísica I 3, 983b. Comentari de text

-
Imatge
«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els  únics principis de totes les coses  eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es  corromp, car tal naturalesa es conserva sempre...  Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que  Tales , qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és  l’aigua  (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja...
Més informació

Mite del carro alat

-
Imatge
Per explicar el principi del moviment en l'ésser humà, és a dir, l'ànima, Plató recorre a la metàfora del carro alado. Segons aquesta al·legoria l'ànima és com un auriga pujat a un carro tirat per dos cavalls. Les seves ales s'enforteixen amb la contemplació de la Veritat i el Bé al món de les Idees.   Les ànimes dels déus són carros tirats per dos cavalls bons que els permeten gaudir sense dificultats de les altures on es troba el món intel·ligible. No obstant això, l'ànima humana és un carro del que tiren un cavall bo, que impulsa a l'ànima cap al coneixement, i un altre dolent, que desitja tornar al món dels plaers sensibles.  Per això, encara que les ànimes dels homes intenten seguir a les dels déus, són maldestres i es molesten i calciguen unes a unes altres. Només les millors arriben a entrellucar amb molta dificultat el món on habiten la Justícia i el Bé en si mateixos.  Inevitablement, en ser privades de l'aliment intel·ligible, les ales de l...
Més informació