Mite de la caverna. Significat i simbolisme

-

EL MITE DE LA CAVERNA



El mite de la caverna de Plató és una analogia sobre la realitat del nostre coneixement. Plató crea el mite de la caverna per mostrar en sentit figuratiu com la vida ens encadena mirant cap a la paret d'una cova, des que naixem i, com les ombres que veiem reflectits a la paret componen la nostra realitat. Plató (428 a. De C.-347 a. De C.) també usa aquesta al·legoria per explicar com és per a ell com a filòsof ensenyar coneixement o tractar d'alliberar al públic dels lligams de la realitat de la caverna. La massa està generalment còmoda en la seva ignorància i violenta cap als que insinuïn aquesta ignorància impossibilitant la possibilitat d'autogovernar-se.

El mite de la caverna es troba en el llibre VII de l'obra República de Plató publicat en l'any 380 a. de C. fa gairebé 2400 anys enrere. 

Els mites són ambigus per definició, però una llarga tradició tendeix a identificar alguns dels símbols del mite de la caverna amb elements de la teoria del coneixement. Oferim aquí una petita síntesi d'alguns d'aquests tòpics culturals.

1.- Els presoners: som tots nosaltres en la mesura que vivim empresonats en el món sensible, en la matèria, i que no hem estat educats en el coneixement de la idea de Bé. Al límit els presoners són els qui viuen enganyats per la Sofística en la pura opinió. 

2.- Les ombres del fons la caverna: les conjectures, el coneixement originat en els sentits, purament material, del quan no ens podem refiar. 

3.- La llum del foc de la caverna: les creences -febles, enganyoses i incomparables amb el Sol. 

4.- L'alliberament del presoner: l'inici del procés d'alliberament de l'ànima. 

5.- Les cadenes: la ignorància que els humans que viuen en l'opinió tenen respecte l'autèntic saber, els prejudicis que ens vinculen al món material sensible. 

6.- La sortida al món exterior: l'esforç dialèctic de coneixement de les Idees, demana fiar-nos de la raó. 

7.- Les coses exteriors, la lluna i els objectes celestials coneguts en la nit: les idees superiors adquirides per la intel·ligència. 

8.- El Sol: la idea de Bé, el coneixement perfecte que ho il·lumina tot. 

9.- El retorn a la caverna: la funció del filòsof com a educador de la ciutat. De vegades s'identifica amb el paper del filòsof-rei. 

10.- La mort del presoner retornat a la caverna: el destí socràtic de la filosofia. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Comentari text Descartes

-
Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allò que la memòria, plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el moviment i el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert. Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haurà potser algun Déu o un altre poder que em posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè, què se’n segueix d’això? Fins a tal punt depenc del cos i dels sentits que no puc existir sense ells? Però m’he convençut que no hi havia res de res al món, ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, m’he convençut també que jo no existeixo? Certame...
Més informació

Aristòtil, Metafísica I 3, 983b. Comentari de text

-
Imatge
«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els  únics principis de totes les coses  eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es  corromp, car tal naturalesa es conserva sempre...  Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que  Tales , qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és  l’aigua  (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja...
Més informació

Mite del carro alat

-
Imatge
Per explicar el principi del moviment en l'ésser humà, és a dir, l'ànima, Plató recorre a la metàfora del carro alado. Segons aquesta al·legoria l'ànima és com un auriga pujat a un carro tirat per dos cavalls. Les seves ales s'enforteixen amb la contemplació de la Veritat i el Bé al món de les Idees.   Les ànimes dels déus són carros tirats per dos cavalls bons que els permeten gaudir sense dificultats de les altures on es troba el món intel·ligible. No obstant això, l'ànima humana és un carro del que tiren un cavall bo, que impulsa a l'ànima cap al coneixement, i un altre dolent, que desitja tornar al món dels plaers sensibles.  Per això, encara que les ànimes dels homes intenten seguir a les dels déus, són maldestres i es molesten i calciguen unes a unes altres. Només les millors arriben a entrellucar amb molta dificultat el món on habiten la Justícia i el Bé en si mateixos.  Inevitablement, en ser privades de l'aliment intel·ligible, les ales de l...
Més informació