Cuadre comparatiu del pensament d'Heràclit i Parmènides

                                     HERÀCLIT                                                  PARMÈNIDES

Punts  comuns	Per als dos el ser és algo intangible, no té lloc al món material. Al igual que Parmènides. Heràclit elabora el seu propi paradigma i el defineix segons els seus termes. Aquest paradigma es sutenta en la lògica i contempla una visió del ser molt similiar a la dels Deus.
Primer principi de la natura	Per a Heràclit, el foc és el logos de la natura, l'arché, és el principi fonamental d'on venen les coses.	L'ésser és i no és possible que no sigui.És impracticable que el ser no sigui, perquè no es pot conèixer el que no és, ni pot expressar-se.
Com coneixem la realitat?	El foc expressa millor que qualsevol altra substància la contínua mobilitat i harmonia presents per a ell en tota la realitat.	Per a Parmènides, la major gran dificultat del  pensament pur està a aconseguir algun  coneixement del contingut del seu objecte.  Parmènides és el primer pensador que planteja  d'una manera conscient el problema del mètode  científic i el primer a distingir clarament els  dos camins fonamentals que haurà de seguir la  filosofia posterior: la percepció i el pensament.
Es possible i lògic el canvi?	La doctrina d'Heràclit, es pot resumir  en "Tot canvia,canvien les coses i  canviem nosaltres. L'única cosa que roman és  l'esdevenir". Per a ell, en això consisteix  la realitat de les coses.	Per a Parmènides, és ser i el pensar és el mateix, doncs sense ser no hi ha pensament. L'ésser per a Parmènides és immutable i immòbil, perfecte, complet i sense necessitats de res